Quimera

S'acabava d'enamorar. Amb la forÇa dels huracans i la fatalitat dels terratrémols. Peró també li han robat la bossa i ha perdut els amics al metro. Algú crida: Es ell, el lladre! I en Yubley, atabalat, corre cap al túnel, on l'espera la Miruna, la noia dels cabells de foc. Aviat s'adona que ha anat a parar en una ciutat estranya. No sap com hi ha entrat ni com podrá sortir-ne. Les tribus urbanes es disputen els carrers i ell ha de superar un seguit de proves si vol sobreviure.  Ha perdut la Miruna. Potser si tornés amb ella a l'inici de tot Mentre la busca, troba personatges tan inquietants com els nois que fan métring, en Jo-Sol i la Menuda, el Ciclop, l'endevina Cassandra, Pegás o la mateixa Quimera. Res no és fácil en aquesta ciutat de malson: ni estimar, ni jugar, ni viure, ni morir. O potser sí que n'és, de fácil Només caldria que en Yubley fes un gest. Peró ell no ho  sap